EL CONTE DEL LLEÓ I DE L' ESCORPÍ

Un altre final de: Hi havia un Lleó i un Escorpí

(recomanat llegir-lo al complet, clicant l'enllaç anterior)

dedicat, per bé i per mal, per mal i per bé, als nens bons i a les nenes bones,

especialment als adults, que van patir l'assetjament i el menyspreu, a l'escola i a la família.

(MOLT MALAMENT VAN APRENDRE A SER BONS, per agradar i comprar l'amor dels altres)

No aniràs al Cel per haver estat bo amb els altres, viuràs l'Infern per haver estat dolent amb tu)

CAL "SER", ... NO CAL SER BO NI CAL SER DOLENT

"No em fallis, no em matis, perquè llavors et falles i et mates tu també" ...

    "Tu ets important per a mi, però, i jo ho sento i ho lamento, 

tu no pots ser per a mi més important que jo" ...

 

Un matí davant del riu, aquest (l'Escorpí) el volia creuar,

però l'espantava, perquè sabia que es podia ofegar.

Buscava una solució, per poder creuar-lo,

i marxar d'allà i així, tot allò oblidar-ho.

Amb quina mala sort, el seu amic el Lleó va tornar,

i per ajudar-la a creuar-lo, ell es va prestar.

La petita Escorpí, una mica insegura, al final va acceptar,

i mentre tots dos creuaven el riu, ella el seu agulló va enfonsar.

“ Per què ho has fet?” … Ferit de mort li va preguntar el Lleó.

“ Pensava que érem amics, i ara morirem tots dos” …

I la petita Escorpí, amb llàgrimes als ulls, li va contestar:

“ No ho he pogut evitar. Ha estat el meu instint. I sense el meu cor,

l'únic que em queda és el meu agulló destructiu” …

 

EL CONTE DEL LLEÓ I DE L'ESCORPÍ

Traduït del castellà: El cuento del León y el Escorpión

I sí, el que has llegit es tracta del final de l'escrit sobre el conte d'un Lleó i un Escorpí, i sí, però no, o no, però sí, no sé, però sé, no vull, però vull, depèn de com es vulgui llegir el final del conte ... La qüestió és que l'amic Lleó, amb tantíssimes experiències acumulades al llarg de la seva vida, principalment d'abusos, traïcions, desamors, mentides i enganys, de kkegos, kkmicos, kkputins i kkputes, i de la gran o petita saviesa adquirida, i que no s'estengui el pànic, el Lleó no es va enfonsar ni es va morir!!, simplement el Lleó no es va deixar morir, ell es va prendre un antídot que guardava sota la seva cabellera, i es va sacsejar a l'Escorpí del seu llom, dient-li amb un rugit: "Ipse verena bibas", ... o sigui, beu el teu propi verí, prova una cullerada de la teva pròpia medicina, llançant-ho pels aires i fent-lo caure a l'aigua del riu, va recordar el que li havia dit el seu àngel guardià: "Deixa-li que s'equivoqui i li faràs un gran favor " ... 

I més va recordar el Lleó, va recordar que ell és per a si mateix més important que res ni ningú, mentre que en el seu comiat li va dir a l'Escorpí: "Tu ets important per a mi, però, i jo ho sento i ho lamento, tu no pots ser per a mi més important que jo" ... "L'autoestima o amor a un mateix, al seu ésser més profund, a la seva ànima que no pas a l'ego, sempre ha d'estar per sobre de tot" ... Mai diguis a ningú que l'estimes, si abans no has après a estimar-te a tu mateix, ja que es tractarà d'un fals amor, o estima, es tractarà d'un amor interessat o amor prostituït, que en crearà una "ombra" més o menys prolongada, que algun dia hauràs de pagar i el seu preu pot ser molt alt ... És la conseqüència final d'estar vivint al món de la dualitat o polaritat, al món de l'autoengany, al 2 i no a l'1, a les dues cares, a la doble intenció i a la doble personalitat, mal assumpte, molt mal assumpte.

I sí, mentre que el Lleó va continuar creuant el riu Aqueronte, que significa "riu del dolor", adolorit, trist i apesarat, per la mala abraçada rebuda, per la cacamoneda d'ingratitud rebuda en pagament a la seva generositat, magnanimitat i benevolència, fins i tot arribar a l'altra riba i seguir el seu camí, l'Escorpí es va enfonsar a les tèrboles aigües del Riu del Dolor, però va tenir una gran sort, no va necessitar del barquer Caronte perquè el conduís a l'inframón de Hades, no es va ofegar, encara no es podia morir, ell havia de passar per l'experiència del dolor, del Riu del Dolor, però abans d'enfonsar-se definitivament, el seu àngel guardià li va recordar que també era un peix, doncs sí, era un peix escorpí... Ell va intentar nedar però no podia, el pes del seu fibló no li ho permetia, i així que va fer un sacrifici per a si mateix, es va tallar el verinós fibló, i per fi va poder nedar com un peix, semblava un dofí, traient el cap de tant en tant, per respirar, sobre les tèrboles, enverinades, putrefactes, ponzonyoses i pestilents aigües del riu Aqueronte.

I sí, l'Escorpí va poder arribar a l'altra riba del riu, però un peix no pot caminar sobre terra ferma, i no va tenir més alternativa que quedar-se nedant a les tèrboles i pestilents aigües del riu Aqueronte, del Riu del Dolor, i mentre que el seu amic Lleó seguia lliure i allunyat d'ell, ja no es van poder trobar de nou. "Per Déu!, ... per què no hauré après a transmutar-me en àguila, ara podria volar i trobar-me una altra vegada amb ell?", ... va dir l'Escorpí, i llavors el va enyorar i es va recordar del que un dia li havia dit el Lleó: "No em fallis, no em matis, perquè llavors et falles i et mates tu també" ... I mentrestant el Peix Escorpí va seguir bussejant a les hediones profunditats del Riu del Dolor, traient el cap de tant en tant, igual que fan els dofins, buscant-se a si mateix, buscant el seu propi tresor interior, i a l'espera de transmutar-se en un àguila, la forma superior de l'Escorpí.

 Mentre no hagis mort i tornat a renéixer, estranger ets per a la terra fosca. (Goethe)

I sí, però no, o no, però sí, no sé, però sé, no vull, però vull, depèn de com vols que sigui el final del conte, i perquè hi ha una solució, ... transmutar la naturalesa rastrera de l'escorpí, sense el verinós fibló del dimoni, en un ÀGUILA LLIURE, en la forma superior de l'Escorpí, amb l'amorós cor de l'àngel, que li ensenya què significa l'autoestima, l'amor a si mateix, ja que l'Amor comença sempre per un mateix, tot comença sempre per un mateix, i no l'autodestructivitat, i pagant amb Moneda d'Or, a qui sempre Moneda d'Or et va lliurar ... El que mai s'ha d'admetre, és que si tu pagues a algú amb Moneda d'Or, hagis de cobrar amb cacamonedes, igual que mai no s'ha d'esperar, que si tu pagues amb cacamonedes, l'altre et retorni Monedes d'Or, i igual que mai no s'ha d'acceptar el menyspreu, d'aquells que reben la teva estima, ja seria el súmmum de l'estupidesa i de la gilipollés humanes!! ... 

Moneda d'Or, amb or de la moneda es correspon i es torna, ... 

cacamoneda, amb caca de la moneda es torna.

"¡¡¡ Vade retro me Satana o cacaego !!!" ...

Ja ho diu la dita: "Or per or i dent per dent" ...

😌😯😕😔😞

Ah! ... I si vols conèixer el final finalíssim d'aquest conte, hauràs d'esperar el següent i últim capítol, no et pots imaginar el que està succeint i el que passarà, escrits estan tots els temps de nedar al Riu del Dolor i en la forma de sortir-ne, mitjançant la transmutació, alquímia o catarsi, o mort i resurrecció, per bé i per mal, per mal i per bé, i ja que el preu a pagar són les tempestes emocionals que comporta ... És l'escenari de la casa VIII, en aquesta eterna tragicomèdia del Teatre de la Vida, la qual ens ha tocat viure a tots, on tots riem la comèdia i plorem la tragèdia, bé, no tots, hi ha molta gent que no vol plorar la seva tragèdia i la bloquegen, ... en els seus nivells psíquic, emocional, físic i espiritual, molt mal assumpte, perquè així mai no aprendran ni evolucionaran.

Pobre Lleó, que pel seu gran cor, va actuar de salvador de l'Escorpí, perquè no patís i s'ofegués en travessar el Riu del Dolor, i va ser víctima de l'agulló enverinat del seu botxí, encara que ja l'experiència li havia ensenyat a no ser-ho i no ho va ser, però, i alhora, el Lleó va ser també el botxí del pobre Escorpí, en llançar-lo al Riu del Dolor, on tindria l'última oportunitat d'aprendre a salvar-se a si mateix i de si mateix, i per fi deixar de ser víctima de de si mateix i dels altres ... No hi pot haver 1 sense 2 i així ha de ser, fins que aprenem a representar correctament el nostre paper, a l'Obra del Teatre, i llavors ja deixa de ser teatre i ho abandonem definitivament i per sempre, ... i potser per a l'eternitat dels temps.

No hi ha ningú a qui salvar, tret d'un mateix.

No pretenguis salvar els altres humans del seu dolor emocional,

 perquè el fotut seràs tu, i a més fotràs l'altre. (No hi pot haver 1 sense 2)

A qui no aprèn amb la raó, només li queda aprendre amb el dolor.

 

Potser et vas creure, que si tu eres bo amb els altres, els altres ho serien amb tu? ...

Potser et vas creure, que si tu eres bo, els Reis Mags et portarien molts regals? ...

(doncs sí, possiblement t'ho vas creure, tots tenim sistemes de creences equivocats)

Així doncs, ... no aniràs al Cel per haver estat bo, viuràs l'Infern per haver estat ximple.

T'has preguntat, si tu ets bo amb els altres, per què els altres són dolents amb tu? ...

Mal assumpte, si per estar bé amb els altres, has d'estar malament amb tu.

Nota important: Ni tots els escorpins són iguals, ni tots els iguals són escorpins, ni tots els lleons són iguals, ni tots els iguals són lleons, ja que depèn, depèn del que cadascú tingui ubicat en els signes d'Escorpí i del Lleó, a la seva carta astral de naixement, i tots tenim els 12 arquetips del Zodíac ubicats en algun lloc de la nostra carta natal, inclosos per descomptat el signe d'Escorpí i el signe del Lleó, i per tant, tots guardem endins un escorpí, ben igual que tots guardem endins un lleó ... La diferència és que poden estar adormits o estar desperts, i també la diferència és que tots dos poden ser constructius o destructius, depèn de la vibració i del nivell evolutiu i de consciència en el qual es trobin, i sobretot, depèn de si van posar a la seva ànima o el déu desconegut a l'altar, perquè n'hi ha molts que posen el seu ego com un déu en aquest altar.

L'Amor Incondicional (al i de l'ànima) sempre guanya, 

l'amor prostituït (a l'ego i de l'ego) sempre perd.

👼😎😈

Estàs perdut i et busques a tu, 

però no et trobes perquè no et veus, 

i no et veus perquè no vols mirar-te, 

i perquè portes una disfressa que et camufla de tu mateix i dels altres, 

al teu Joc de l'Amagat,

i mentrestant et mires i et veus als altres.

 

Quan tu et trobis, 

potser em trobaràs a mi, 

potser ens veurem i ens mirarem, 

potser ens sentirem i ens parlarem,

i potser ens abraçarem amb amor i sense cara del dimoni.

.

Mentrestant, no busquis el Lleó,

no em busquis perquè no em trobaràs, 

però que sàpigues que seguiràs sent el meu estimat/da Escorpí, 

mentre ens seguim volent trobar, en l'eternitat dels temps.

Les ferides de l'ànima duren molt, molt de temps, 

només el temps les pot curar, i la paciència, 

i cert difícil penediment, llarg i difícil penediment, 

i la comprensió de l'error de la vida, 

i l'alliberament de l'eterna repetició, 

de l'error que la Humanitat ha decidit santificar.

 

(D.H. Lawrence)

I res més per avui, al Niu de les Àguiles seguim d'estiueig i no sabem fins quan.

Una entrada anterior complementària a aquesta, per entendre-ho millor: Cervell animal i flora intestinal

Igualment, la Mà Dreta està de vacances, ... per la darrera defunció de Santa Paciència ... 

Mentre que l'home que va morir i que va ressuscitar, ja ho ha dit per última vegada: "No he ressuscitat dentre els morts, per anar a la recerca de la mort una altra vegada" ... 

I així doncs, acaba de recol·locar les teves neurones, perquè ET NECESSITES (ets important per a tu), encara que possiblement no t'hagis adonat, i sobretot i és molt important, no siguis un gil, ni gili, ni gilipolles ...

Que ningú et robi els teus somnis !!! ... Ja seria el súmmum de l'estupidesa que et deixessis robar ...

Tingues sempre a punt i preparat un exorcisme per als cacaegos ...

Has de saber, no és difícil d'entendre, que a vegades cal dir: No... no... no... i no... no... no ... 

Tingues molta cura, no et deixis enganyar per ningú, amb el deixa't voler... (i deixa't fotre) ... 

Aprèn a diferenciar, que hi ha dues classes de pagament, la Moneda d'Or i la moneda de caca ... 

Deixa de jugar el desastrós joc de la víctima, el salvador i el botxí (si vols) ... 

No juguis el joc del puta/putejador/putejat (si vols), ... i tampoc el joc de la puta desitjada ...

Recorda sempre que tot és un camí d'anada i de tornada, i que el que se'n va, haurà de tornar ... 

Reflexiona una estona llarga, si tens temps i vols, i veuràs que la vida és al revés del que veus ... 

Intenta comprendre, que l'autoestima ha de ser el principal, i perquè m'estimo, jo t'aporri ... 

Encara que probablement no ho saps, l'equilibri existeix en una llei de donar i rebre l'amor ...

No vulguis ser un prostitut o prostituta de l'amor ... (bé, fes el que vulguis, per descomptat) ...

No vulguis suportar la vela dels altres, que cada pal aguanti la seva vela!!. ... i si no sap que aprengui, i si no pot navegar en un vaixell veler, que el canviï per una barca de rems ... 

Potser, o millor segurament, et puguin servir i ser útils els consells d'un supervivent ...

No caiguis a l'encaixador cant de les sirenes, perquè podria ser la teva perdició per sempre ... 

No et deixis ni permetis d'altres enganys i mentides, no et deixis combregar amb rodes de molí ...

És preferible morir amb les calces posades, les botes i les disfresses no són importants ... 

Escolta i aprèn de l'experiència dels altres, si vols, de les confessions d'un suïcida ... 

I sobretot tot això, treu-te la disfressa i surt d'una vegada de la Farsa del Teatre de la Vida ...

Salutacions del Rei Lleó del Copó